A. FACTORS PROPICIATORIS DE L'ACORD DE PAU A IRLANDA (DEL NORD)

1. Tots els implicats en el conflicte han acceptat l'origen i la naturalesa política del mateix i, conseqüentment, que també la seva resolució ha de ser política.

2. El Govern britànic i l'IRA van ser conscients que ni l'un ni l'altre esdevindrien el vencedor militar i, en conseqüència, van acceptar que el conflicte -si feia al cas que el deixaven tal com estava- podia perllongar-se durant molt de temps.

3. Gràcies a la reflexió de tots els protagonistes del conflicte, l'enfrontament va cedir el seu lloc al treball en comú (al principi entre pròxims però diferents, més endavant entre contraris, i, a l'últim, entre enemics), sempre amb la pretensió de no excloure ningú d'aquestes relacions.

4. D'entre la varietat de reflexions fetes destacaria com especialment rellevant la concepció, ja antiga, del moviment republicà de construir i apostar per un model de solució al conflicte que comprengués i respectés totes les tradicions existents a l'Illa. Això va contribuir a reduir els factors de resistència dels partidaris de diàlegs exclusius o de polítiques aillacionistes.

5. Lentament, el diàleg i la distensió sorgits d'aquesta xarxa de relacions van guanyar el protagonisme i la prioritat que fins aleshores havien tingut l'ús de la força violenta i la política aïllacionista. Des de tots dos costats es van fer gestos de distensió sense que s'exigissin inexcusablement condicions prèvies per a l'inici del diàleg.

6. El reconeixement del dret a l'autodeterminació al conjunt dels ciutadans d'Irlanda ha comportat un aprofundiment en la democràcia tant pel que fa al contingut (en crear noves formes de sobirania) com pel que fa al mètode (en donar als ciutadans l'última paraula). Les característiques polítiques que conté l'acord de pau, comprenen una concepció d la negociació realitzada, no amb la idea de guanyar sinó de resoldre el conflicte, amb la inclusió de totes les tradicions existents a l'Illa i tot situant els projectes polítics en igualtat de condicions de cara a llur consecució, sense cap altre límit que la majoria democràtica de suport.

7. La presència d'alguns factors internacionals va jugar-hi un paper significatiu. L'aposta ferma i la participació directa del Govern i del president dels EUA en la resolució del conflicte; la bona acollida donada per diferents institucions de la Unió Europea (de què són exponents les substancioses ajudes econòmiques promeses), el suport polític mostrat i l'assessorament ofert pel Govern i el president de l'Àfrica del Sud durant tot el procés.

Euskal Herria, 12 de setembre de 1998

B. POTENCIAL APLICACIÓ PER A EUSKAL HERRIA

Tot tenint en compte les característiques amb què s'han produït el procés i l'acord de Pau a Irlanda, estimem que el conflicte que afecta Euskal Herria pot trobar vies de resolució, si hom s'até a les pautes de comportament i actuació següents:

IDENTIFICACIÓ

El contenciós basc és un conflicte històric d'origen i naturalesa política en què es veuen implicats l'Estat espanyol i l'Estat francès. La seva resolució ha de ser necessàriament política.

En ser distintes les concepcions que existeixen sobre l'arrel i la permanència del conflicte, expressades en la territorialitat, el subjecte de decisió i la sobirania política, aquests, es constitueixen en el nucli de qüestions fonamentals a resoldre.

MÈTODE

La resolució política només es pot plasmar a través d'un procés de diàleg i negociació obert, sense exclusions quant als agents implicats i amb la intervenció de la societat basca en el seu conjunt.

PROCÉS

Fase preliminar.- El procés de diàleg i negociació es pot propiciar amb converses multilaterals que no exigeixin condicions prèvies infranquejables per als agents implicats, amb la finalitat que el diàleg pugui produir-se.

Fase resolutòria.- El procés de negociació i resolució pròpiament dit, que porta implícits la voluntat i el compromís d'abordar les causes del conflicte, es realitzaria en unes condicions d'absència permanent de totes les expressions de violència del conflicte.

CARÀCTER DE LA NEGOCIACIÓ

La negociació ha de ser global en el sentit d'abordar i donar respostes a totes les qüestions que constitueixen el conflicte, així com a les que en són conseqüència. No hi ha agendes limitades. En aquest sentit, la negociació no ha de ser concebuda com un procés de guanys particularitzats sinó per a resoldre el conflicte.

CLAUS DE RESOLUCIÓ

Això mena al fet que una negociació resolutiva no comporti imposicions específiques, respecti la pluralitat de la societat basca, situï tots els projectes en igualtat de condicions de consecució, aprofundeixi la democràcia en el sentit de dipositar en els ciutadans d'Euskal Herria l'última paraula quant a la conformació de llur futur i es respecti la decisió per part dels estats implicats. Euskal Herria ha de tenir la paraula i la decisió.

ESCENARI RESULTANT

L'acord de resolució no contindrà escenaris tancats i de caràcter definitiu, sinó que possibilitarà marcs oberts on puguin tenir cabuda noves fórmules que donin resposta a la tradició i a les aspiracions de sobirania de les ciutadanes i dels ciutadans d'Esukal Herria.

Euskal Herria, 12 de setembre de 1998

SIGNANTS:

PARTITS POLÍTICS
Primers signants: AB: Abertzaleene Batasuna, HB: Herri Batasuna, EAJ-PNV, EA: Eusko Alkartasuna, Izquierda Unida, Batzarre, Zutik
Noves adhessions: IZQUIERDA UNIDA (IU) (Navarra), PARTIT CARLISTA, INICIATIVA CIUDADANA VASCA (ICV)
Observadors: IPAR EUSKAL HERRIKO BERDEAK (Verds del País Basc a l'Estat francès)

SINDICATS:
Primers signants: ELA, LAB, EHNE, ESK-CUIS, STEE-EILAS, Ezker Sindicala, Hiru.
Observadors: ELB (sindicat agrari del País Basc a l'Estat francès), CFDT (sindicat majoritari del País Basc a l'Estat francès)

ORGANISMES SOCIALS:
Primers signants: Gogoa, Amnistiaren Aldeko Batzordeak, Senideak, Bakea Orain, Elkarri, Egizan, Herria 2000 Eliza, Gernika Batzordea, Autodeterminazioaren Biltzarrak.
Noves adhessions: JARRAI, EPSK, AHAIDEAK, SOSTENGU KOMITEAK